34. PUJANT LA
MUNTANYA (IV)
Encarant la
realitat.
─ Mira, ─ li
diu l’Eudald a
en Josep, amo
del ramat -
aquest passat
hivern, ja saps
que he tingut
alguns encontres
que per sort,
tots han acabat
bé; el darrer,
l’atzagaiada de
Ripoll en
aquesta darrera
pujada a
muntanya... . De
vegades les
cames se’m
tornen de
plom..., a
voltes sembla
que perdo
l’equilibri...,
la vista se’m fa
esborradissa...;
per altra part,
em penso que tu
el què vols és
desfer-te del
ramat, que ja
tens altres
cabòries i si no
ho has fet abans
és només per
estalviar-me a
mi un disgust.
Doncs tenint en
compte tot
plegat, crec que
potser acabat
l’estiu,
m’agradaria de
baixar alguns
dies a
Casademunt, a
St. Agustí, per
l’amistat que
tenim amb
aquesta gent que
gairebé som com
de família. Però
si et sembla bé,
hi aniria sol,
és a dir, sense
el ramat; no sé,
què te’n
sembla?.
Més de cinquanta
anys coneixent
l’Eudald i
aquesta decisió,
la veritat, no
l’hauria
previst.
L’Eudald és un
home més llest
del què
aparenta, i
penso que obra
sàviament
descartant
l’alternativa de
morir entre les
ovelles.
fi
de la sèrie