|
ve
de la
pàgina 1
 L'absis
major és avui presidit pel conjunt escultòric del
Davallament (1251), un dels més importants del romànic
català. Dins de l'església es guarda també la imatge de
Santa Maria la Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343)
i el sepulcre del canonge beat Miró de Tagamanent (1345)
restaurat el 1950, ambdues obres d'estil gòtic. Al monestir
es conserven també les restes de l'antic retaule gòtic de
Sant Sadurní.
Esgrafiats de la façana dels Dolors: Tota la superfície de
la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del
Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc
humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i
en força mal estat. Encara es pot veure que l'esgrafiat està
format per diferents sanefes, una més ampla que està situada
sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota
una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses
els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota
de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tot el
demés. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i
després a tota la resta de la paret fins aproximadament un
metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.
El
rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en
forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format
exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades
de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos
(també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part
superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al
de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li
corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot
pedalant. Existeix una matraca de fusta que consta d'un
total de nou martells repartits entre tres espais. El seu
funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través
d'una corriola articula la roda on es troben els martells de
fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules
de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació
sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús
han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un
dels martells.
La làpida
sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada
a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre
que fou destruït l'any 1620. Està emmarcada per dues llindes
de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que
envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas
representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat
per dotze persones que podrien significar els dotze
apòstols.
Notícies
històriques
El
monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació
personal del comte Guifré el Pelós, que el 885 creà un nou
cenobi prop del de Santa Maria de Ripoll, per a una
comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou
Emma, filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou
dissolta, amb l'acusació ació de dur una disbauxada (que la
llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou
instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir
fou cedit a l'abadia beneditina de Sant Víctor de Marsella,
que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098).
Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i
de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi
definitivament el 1114 i hi restaren fins el 1484. D'aquesta
data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i
cardenals forasters i el 1592 , el Papa Climent VIII, en
suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i
Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel
Concordat de 1856. L'església romànica, que perdura en part
refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a
partir de 1130 i consagrada el 1150. La intel·ligent
restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i
completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els
auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el
caràcter primitiu que tenia després de la restauració del
1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la
totalitat de
 les cobertes y s'ha consolidat l'estructura del
claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del
segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota
la direcció de l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al
mecenatge de J. Espona i Brunet. Fou inaugurada l'últim
diumenge d'agost de 1955. Els esgrafiats són l'únic element
de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha
vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.
Rellotge: Per bé que no coneixem amb exactitud la data en
que es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser
construït al segle XVI, o a les darreries del sXV, ja que en
el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la
següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri
orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...".
Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de
Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el
fet que aquest artilugi estigui encara en ple ús. Hom hi
dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les
hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una
de les peces, la resta és original. Matraca: Tot i que
aquest tipus d'artilugis tinguin el seu origen a finals de
l'Edat Mitja, el que podem veure avui dia al campanar de
monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja
que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el
Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella
tradició, de tal manera que la matraca forma part del
folklore. La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan
l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de
la família dels senyores d'Ogassa, i ensems ardiaca de
l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment
de la canònica en la recuperació del monestir amb
l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de
Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una
comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat
abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva
mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.
Font: Generalitat de Catalunya
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/cerca?p_..... |