Sant Miquel de Vilageriu, coneguda des
del 948, es va reedificar en el pas del segle XI al XII i, a
despit d'algunes reformes obligades per a la consolidació de
l'edifici, es manté amb una gran puresa de línies romàniques i
té l'absis decorat amb arcuacions llombardes.
Algun temps tingué consideració de
parṛquia, peṛ sempre sotmesa a Tona.