L’església de
Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu
d’una petita comunitat de canonges agustíns, regida per un prior
i ben documentada des de mitjan segle XII. El seu prior tenia,
els segles XIII i XIV, el títol de degà del Berguedà. La
comunitat, en decadència a partir de mitjan segle XIV, fou
secularitzada el 1592 i el lloc restà com a parròquia rural.
L’edifici de
l’església és un excel·lent exemplar arquitectònic del romànic
català del segle XI. Cal destacar-ne la unitat del pla, la
simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la
puresa de línies i volums, l’esveltesa de proporcions i una
austera decoració, que li donen una gran personalitat.
Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les
capçaleres del primer art romànic català.