Edifici de transició dels
segles XII-XIII, dins el romànic tardà dit d'escola lleidatana,
s'emparenta també amb el romànic més genuí de les valls de Boí i
d'Aran. La planta és basilical, de tres naus, la central coberta
per volta apuntada sostinguda per pilars cruciformes, i les
laterals, per voltes de quart de cercle reforçades amb arcs
torals. La capçalera és formada per tres absis semicirculars i
coronada per una petita espadanya. La portada lateral, oberta a
la nau de migdia (al costat de l'Epístola), té cinc arquivoltes
(decorades la més exterior, que forma el guardapols, i la
primera arcuació exterior) que descansen sobre columnes. Davant
seu hi havia un pòrtic o claustre avui desaparegut. El campanar,
de planta octagonal, és del segle XV i forma un cos a part de
l'angle SW. És molt esvelt i proveït de sageteres que li donen
un caràcter defensiu.