És un interessant temple
romànic del segle XII, amb reformes posteriors, que correspon a
l'antiquíssim veïnat de Cap d'Aran citat en els censos del segle
XIII i desplaçat després per Tredòs, que n'absorbí la població.
Des d'aleshores esdevingué santuari, i no té fonament la
tradició que havia estat convent dels templers.
La planta basilical és de
tres naus, capçalera de tres absis: el central, més ampli,
decorat a l'exterior amb arcuacions cegues i faixes llombardes,
igual com les absidioles laterals.
Les naus, cobertes de fusta,
són separades per arcs de mig punt sostinguts per pilars
quadrats.
El presbiteri és elevat i
dóna entrada a una petita cripta semicircular, de volta de canó,
on fou trobada segons tradició la imatge d'Era Mare de Diu de
Cap d'Aran patrona del lloc, talla romànica d'uns 40 cm que fou
destruïda el 1936.