a
porta d’ingrés s’obre al mur oest. És d’arc de mig punt
i devia quedar protegida per un porxo. Sobre la porta hi
ha una finestra, d’esqueixada recta. A la façana sud es
conserva un mur aprofitat d’una construcció anterior,
probablement del s. XI, on s’obrien dues portes d’arc de
mig punt, avui paredades. A l’angle sud-est se situa la
torre campanar, de forma prismàtica i estructurada en un
sòcol i sis pisos amb finestrals. El primer pis té
finestres d’esqueixada recta; el segon, el quart, el
cinquè i el sisè les tenen biforades, i el tercer,
triforades.
Tots
els costats de la torre s’han ornamentat amb frisos de
cinc arcuacions entre lesenes angulars. Igual com passa
al campanar de l’església de Santa Maria de Taüll,
encara conserva restes de l’arrebossat policrom que
decorava la torre. L’estructura interior de la torre
campanar es resol amb un embigat de fusta. El conjunt de
l’església podria correspondre a l’edifici consagrat el
1123, construït en substitució d’un d’anterior,
determinades parts del qual, com ara el mur sud, van ser
reaprofitades. El primer edifici l’hauríem de situar a
la segona meitat del s. XI.
Procedent de l’església, es conserva al Museu Nacional
d’Art de Catalunya un frontal de fusta estucat i pintat
dedicat a sant Climent, un banc de fusta i una
lipsanoteca. També guarda gairebé tota la decoració
pictòrica, amb un magnífic pantocràtor, que cobria
l’església.
El
procés de restauració del 2013 va deixar al descobert
restes de les pintures originals, entre les quals hi ha
l’escena del Fratricidi, restes de pigments del Crist en
majestat o una part del col·legi apostòlic de
l’hemicicle de l’absis, que avui es poden veure in situ.
També
hi ha restes de decoració original als pilars intermedis
que separen l’absis central dels absis nord i sud,
respectivament. Es conserva, així mateix, un crismó
esculpit. Al Museu Episcopal de Vic s’exposa un frontal
d’altar que, segons consta, procedeix de l’església.
Història
L’església s’esmenta per primera vegada el 1123, any en
què el bisbe Ramon Guillem de Roda la va consagrar, tal
com apareix escrit en una columna de l’interior del
temple. Sembla que aquesta data pot correspondre a una
segona fase de construcció de l’edifici i a la decoració
de l’interior amb un conjunt de pintures murals força
important.
L’església de Sant Climent, com la de Santa Maria, va
exercir funcions de parròquia segons es recull a la
visita pastoral del 1373, categoria que va mantenir fins
al s. XVIII.
Declarada monument historicoartístic el
1931, fou restaurada el 1922 i també cap al 1970. En
aquest darrer any es van descobrir uns fragments de
pintura romànica que es conserven in situ.