|
|
...
És una església d'una
sola nau, amb capçalera trilobulada, amb la qual cosa les dues
absidioles laterals formen, amb la nau i l'absis principal, una
planta de creu. Havia estat coberta originàriament amb volta de
canó, però devia caure poc després d'haver-se construït, i en la
refeta, la volta de pedra de canó de punt rodó fou substituïda per
una coberta de fusta. El mur meridional, que es devia esfondrar
juntament amb la nau, serva traces testimonials de la primera
construcció, l'ensulsiada i la reconstrucció encara en època
medieval.
Els absis també varen
ser afectats amb el pas del temps, així com altres elements de
l'església original: al barroc l'absis central cedí pas a una
sagristia, i una part del porxo fou convertit en capella, de primer,
i en cambra dels mals endreços després. Fou allí on aparegueren les
figures del davallament.
El campanar és el més
bonic de la vall, per l'harmonia de les seves sis plantes. Cada pis
té arcuacions cegues i fris de serra de dents, i totes estan dotades
de finestres geminades, de manera que serva la mateixa proporció en
tota la seva alçada.
Sobre l'altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del
Davallament d'Erill, les imatges originals del qual són al Museu
Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
...
Text extret de:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_d%27Erill_la_Vall
|
