L’església, abandonada des
del 1966, és un edifici del segle XI que conserva tota
l’edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions
llombardes; la porta és a migdia, i el massís campanar, a manera
de torre de defensa, fou bastit el segle XV o XVI; s’ha aterrat
una bona part de la rectoria, que era unida a l’església.
L’aigua del pantà,
quan arriba al punt més alt, mulla els fonaments de l’església.
En fou rector Mn. Antoni
Serrallonga, fill del bandoler, que s’hi troba enterrat i deixà
unes memòries al·lusives al seu pare i a les dificultats que
tingué amb els feligresos de Querós.
