El
temple és un notable exemplar romànic dels segles XII-XIII,
d’una nau amb absis semicircular (amb fris de petites
dents), volta apuntada, portalada de tres arcs de mig punt
en degradació, llinda i timpà, i campanar d’espadanya. Al
mur de ponent s’adossa l’hostatgeria o casa de l’ermità,
dels segles XVII i XVIII, època en la qual degué esdevenir
santuari de Santa Llúcia.
En el
mur de la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou; el
campanar és de cadireta d’un sol arc ja que de l’altre només
en queden restes del pilar, quasi arran de teulada.
Encara
es conserva una pica baptismal monolítica de granit en forma
de copa sense peu però amb un curt basament cilíndric, que
no té decoració i ha perdut un fragment a la part superior.
Aquesta pica, malgrat ser coetània a l’església,
contemporàniament fou repicada i es modificà l’aspecte
original.
També es
conserva l’ara d’altar que avui serveix de taula a la font
vella de Santa llúcia, cap al vessant sudoest, uns metres
més avall.
A
l’esquerra de la portalada, una pedra tumulària encastada a
la paret, en lletres gòtiques diu així: “Nono Kalendas
decembris anno Domini MCCCXLI obiit Brt. Derilla, Depodio
Arnolfo, sacrista istiu”
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://www.infojonquera.cat/noticia/29542/santa-llucia
|