Descripció

L'església de Lluçà és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte; una de les capelles acaba amb un petit absis al mur de migdia on hi ha una pica baptismal del segle XII-XIII procedent de l'església de Salcelles. A la capella nord l'absis, situat a tramuntana, va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII d'on arrenca l'escala que puja al campanar La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV. El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV, ara instal·lades en dependències de la rectoria En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d'aspecte barroc El segle XVII, es reféu la façana de l'església en estil barroc però es va reaprofitar la porta i la ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300. També es dataren les llindes de la sagristia i la porta del campanar i s'arrebossà l'església interiorment, a la qual,el 1765, s'hi afegiren motllures de guix barroques. A migdia de la nau hi ha el claustre, de planta quadrangular molt irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de tipus decorativa, amb motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.