Església romànica d'una nau amb volta de canó de pedra i
coberta de teules àrabs. Absis amb arcuacions i bandes
llombardes i finestres. Té dues absidioles laterals poc
sobresortints. Entrada lateral per la cara de migdia de
la nau amb portal de mig punt. La construcció és feta
amb carreus treballats de tipus mitjà. Campanar de
cadireta. Fou restaurada pels volts de l'any 1930 per
Camil Pallàs.
L'església apareix documentada per primera vegada l'any
1060. Fou consagrada entre 1140 i 1180, en temps que
Bernat de Rocafort era senyor de Gallifa, on en el seu
testament sacramental, va deixar a l'església de Sant
Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració "dos
masos i una illa de terra i també el delme de dos molins
per fer cremar cada any una llàntia en la dita església
durant la quaresma" (12 de juliol de 1184). Actualment
és la parròquia la que centra la vida religiosa de la
disseminada població de Gallifa. A uns cinc minuts de
distància hi té la rectoria amb el campanar.
