|
L’església de Sant Romà de Sau és un edifici d’una nau, molt
transformada per decoracions i afegits posteriors, que les
aigües han anat malmetent i erosionant lentament fins a
deixar-la reduïda a una carcassa ruïnosa.
Al cantó de tramuntana hom pot apreciar un fris d’arcuacions
llombardes al lloc del ràfec original, que diferencia
perfectament la part primitiva del sobrealçament posterior.
Adossat a aquest cantó de l’església, es dreça el campanar,
que és la part més ben conservada de tot l’edifici.
Aquest consisteix en una torre de planta quadrada, amb les
façanes emmarcades per dues bandes laterals, i consta d’un
sòcol, a planta baixa, cec, un primer nivell d’obertures,
amb finestres d’una sola esqueixada, un segon nivell de
finestres, geminades, amb columneta de capitell
mensuliforme, sobre la qual hi ha un fris d’arcuacions
llombardes, amb un fris en dent de serra, molt desfet,
damunt el qual hom pot apreciar un canvi d’aparell. El
darrer pis consta de quatre grans finestres, obertes amb un
arc de mig punt, sobre les quals hi ha una cornisa de
motlluratge de perfil clàssic, de la qual arrenca la coberta
piramidal, molt alta.
L’aparell ha estat fet amb petits carreus, desbastats,
embeguts en morter de calç i disposats en filades uniformes
i regulars, que combinen la pedra calcària amb la sorrenca,
de color vermellós, sobretot en els elements decoratius,
frisos i arcuacions.
Les restes de l’església i sobretot el campanar palesen
clarament les formes de l’arquitectura llombarda, del segle
XI, i es poden relacionar amb la llarga sèrie de campanars
osonencs dels segles XI i XII, com els de Sant Esteve de
Tavèrnoles o Sant Vicenç de Torelló, que segueixen el model
dels grans campanars de torre llombards exemplificats pel de
Sant Pere de Vic.
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0381702.xml
Visiteu:
SANT ROMÀ DE SAU AL DESCOBERT
per Toni Prat Puig
|