Església romànica del segle XIII construïda sobre un temple
anterior documentat el segle XI. L'aspecte actual correspon
a una rehabilitació duta a terme a la segona meitat del
segle XX. Està composta d'una sola nau amb absis
semicircular i una absidiola al costat de migdia. El
campanar és d'espadanya doble.
L'absis principal i l'absidiola tenen una doble finestra
esqueixada centrada i estan decorades a l'exterior amb
arcuacions de tipus llombard emmarcades amb lesenes als
extrems.
A la
façana de migdia s'hi localitza una làpida romana encastada
al parament sobre una de les finestres de doble esqueixada,
dedicada a L. Parcius Partenius, i també una petita portada
d'arcada adovellada actualment tapiada.
A la
façana de tramuntana s'hi veuen senyals evidents
d'haver-s'hi enderrocat l'absidiola lateral esquerra. A
ponent el mur exterior té un aparell a base de grans carreus
que pot correspondre a la primitiva església, on s'hi situa
una antiga porta, actualment tapiada.
El
portal principal sobresurt de la façana. És una obra del
romànic tardà (segle XIII) fet de carreus ben escairats i de
coloració grisenca. Està emmarcat per un fris escacat i una
motllura cilíndrica que forma fines columnes de petits
capitells coronats per un ràfec en forma d'àbac. L'arcada és
de doble arquivolta, amb motllures escacades i torals que
arrenquen d'àbacs escacats sobre capitells amb temes
zoomòrfics i vegetals. Alguns d'aquests capitells tenen
carasses als vèrtexs. Les dues columnes de fust més gruixut
estan acanalades i són les úniques proveïdes de bases,
actualment molt desgastades. Sobre la portalada s'hi obre
una finestra geminada.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/...... |