Un dels
terratrèmols més forts que al segle XV sacsejaren
Catalunya van tenir Lloret Salvatge com a epicentre. Tot
i així, la petita església que centrava aquesta petita
parròquia depenent del monestir d’Amer, va resistir
considerablement íntegra, com està resistint -de moment-
els darrers anys d’abandó.
Dedicada
inicialment a Sant Julià, és una construcció romànica
del segle XI, d’una sola nau i l’absis semicircular, que
presenta les clàssiques arcuacions llombardes a
l’exterior. La porta, d’arc de mig punt, s’obre a
tramuntana, fet no gaire habitual, i a la façana oest,
sobre el carener, es dreça un petit campanar
d’espadanya.
Fins al
segle XIX s’hi venerà una imatge de la Mare de Déu, del
segle XIII, avui desapareguda. Darrere l’absis hi hagué
l’antic cementiri i, a prop de l’església s’hi veuen,
enrunades i ocultes per la boscúria, restes d’altres
construccions.