|
|
És una església força
espectacular, malgrat la seva aparent senzillesa exterior.
D'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament
apuntada, amb la nau dividida en tres curts trams, amb arcs
torals separant-los. Als peus de l'església hi ha un atri,
també romànic, cobert amb volta de canó, com si fos un tram
més de la nau, però constructivament separat. A la capçalera
de la nau, l'absis semicircular està precedit per un tram de
la mateixa alçada de l'absis, disposat com si fos un
transsepte, amb capelles a banda i banda. Les solucions
constructives d'aquesta zona del presbiteri són força
complexes.
La portalada, una de les més belles del romànic de la
Catalunya del Nord i del romànic català en general, és al
frontis, a la façana de ponent, dins de l'atri; no comunica
amb el carrer, sinó que forma el pas de l'atri a l'església.
És una porta senzilla, sense decoració escultòrica, però
formada per cinc arquivoltes en degradació, timpà, una
llinda llisa i dues columnes. Una altra porta s'obre en el
mateix atri, cap a migdia, que és l'accés al temple des del
carrer. També sense decoració, està format per tres arcs en
degradació, amb llinda i timpà.
La reixa de Santa Maria de Costoja
Les tècniques constructives i la pedra utilitzada, amb una
barreja de granit i pedra sorrenca vermellosa, tot amb
carreus ben tallats, i amb l'ús de pedra tosca o travertí en
els elements decoratius i obertures, remeten a una
construcció del segle xii, que correspon plenament a la
consagració del 1142.
És notable a Santa Maria de
Costoja la presència de ferro forjat a dos llocs de
l'església: la porta d'entrada des del carrer a l'atri,
plena de volutes, bandes de ferro i forrellat amb petits
caps d'animal en els extrems.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Costoja
|
