. . .
està construïda aprofitant un
gran abric natural, al bell mig d'un cingle que cau
vertiginosament sobre el riu Fluvià.
Malgrat que és esmentada
l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu,
probablement es tractava d'un eremitori.
Per les seves
característiques, aquest temple s'inscriu —segons Badia i Homs—
dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a
l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats, que es
va estendre per tot el món cristià a l'alta edat mitjana.
. . .