Miramar
L'agregat de Miramar,
enlairat a més de 600 m als vessants sud-orientals de la serra
del seu nom, es troba actualment despoblat (llevat de l'estiu, o
als caps de setmana, quan algunes cases que han estat arranjades
serveixen de residència secundària). Havia arribat a tenir 162 h
el 1867 i des del 1857 tenia alcaldia pedània, però el lloc, que
domina un bell panorama, tenia fama de pobre (un proverbi
afirmava "el rector de Miramar quan té sopes no té pa").
No hi ha restes de l'antic
castell de Miramar però conserva en bon estat l'església de Sant
Mateu, romànica però modificada, d'una nau, absis sobrealçat,
porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya.
Hi ha un bon refugi de
muntanya i l'indret és un centre d'atracció excursionista.