|
|
(...)
Consagrada el 31 d'octubre de
1278, la Seu Vella és una obra molt unitària. La planta és
basilical, de tres naus, amb un ampli transsepte, amb
cimbori en el creuer, i cinc absis a llevant. D'aquests
absis en resten quatre i només l'absis central i l'absidiola
septentrional pertanyen a l'obra original, mentre que els
absis més meridionals foren refets al segle XIV en estil
flamíger. El monument, que és una obra mestra de l'anomenat
romànic lleidatà, conté nombroses solucions gòtiques,
producte de l'època de transició en què fou edificat. Així,
mentre que els absis es cobreixen amb voltes de quart
d'esfera, les voltes de les naus i del transsepte són de
creueria. La conjunció dels dos estils és especialment
aconseguida al cimbori, que té els elements tradicionals del
romànic, però l'alçada, la planta octagonal i els finestrals
són gòtics. En contrast amb els edificis romànics, la Seu de
Lleida és força ben il·luminada: la nau central per
finestrals oberts directament a l'exterior, sobre les
arcades ogivals que la separen de les col·laterals i, a més,
per la gran rosassa de la façana que dóna al claustre; les
laterals tenen finestrals de punt rodó i també n'hi ha als
braços del creuer.
(...)
Llegiu tot el text
a:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037639&BATE=Lleida |
