El temple del monestir es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII amb una pompositat i una sumptuositat extraordinàries; malgrat tot, per alguna raó, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat fins al final de la gran obra i per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense ser decorats. La façana, construïda en la primera època, en aquells anys en què es buscava l'esplendor de l'arquitectura a Santa Maria, és indiscutiblement, encara avui, un dels conjunts més notables d'escultura del segle XII (els campanars que s'havien de col·locar sobre la façana per acabar les naus laterals, no es van arribar a construir). Les sis arquivoltes en estat de deteriorització ens ensenyen una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries... i el timpà llis que ocupa l'espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d'una pintura del gòtic tardorenc (s.XVI) que segurament va substituir la pintura primitiva romànica. A la part superior de la façana, hi ha una motllura horitzontal que separa la porta d'una finestra superior amb tres arquivoltes en mal estat i una columna d'ambdós costats; el paràmetre de l´església està solcat de diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica (algunes façanes del segle XIII) i dins de l'església uns sarcòfacs antropomòrfics. A l'interior, l'església de planta basilical ofereix una nau central (més alta que les laterals) de cànon en punta i soldada amb tres arcs torals mantinguts per pilars, en els quals descansen columnes.  (...)

LLEGIU TOT EL TEXT A:

http://webspobles.ddgi.cat/sites/llado/Pages_LeftMenu/DetailsLlocs.aspx?Id=1&Lista=Llocs_interes

ACCESSOS (Cliqueu sobre el mapa per més detall)