|
|
El nom
antic d'aquesta església és Santa Maria de Sacot, que
s'ha mantingut fins a l'actualitat. També és coneguda
com Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels
Àngels de Llongarriu.
L'edifici, del segle XII o començament
del següent, és d'una sola nau rectangular, sense absis
diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La
porta d'entrada, amb llum rectangular, és a la façana de
ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l'any 1672. El
campanar d'espadanya, amb dues obertures, s'alça en aquesta
façana o mur del costat oest.
A la paret de migdia hi ha dues
finestres de dobre esqueixada, amb arc de mig punt. Va
pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del
segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una
restauració, que durà anys. Fou església parroquial, pero a
mitjan segle XVI ja consta com a sufragània de Sant Andeu de
Porreres.
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies
|
