La part més antiga de l'edifici és, probablement,
del segle X, inicialment sota el patrocini de Sant
Alexandre (Sant Ferriol des del s. XIX) i consta d'una sola nau rectangular estès
cap a l'est amb un absis circular.
Les parets de la nau sembla haver estat renovades
durant el segle XI i per un desconegut que els
historiadors situen entre el dissetè i dinovè segle,
l'església es va ampliar amb una altra nau, també
rectangular, però més gran.
A l'interior, l'absis té planta en forma d'arc de
ferradura típic de l'arquitectura pre-romànica de
tradició visigòtica habitual a la regió .