|
|
L'actual església de Sant
Adjutori podria haver estat en origen una torre de
vigilància del camí antic entre Barcelona i Sant Cugat. Al
segle XII l'edifici circular hauria estat reconvertit en
església, amb el nom de Santa Maria de Gausac o del Bosc, i
durant el segle XIII almenys exercí de parròquia de les
terres de l'entorn. Un temps més tard perdé la condició
parroquial, fou associada a Sant Pere d'Octavià, i restà al
càrrec d'un capellà nomenat per l'abat del monestir. Fou
també l'església de referència dels habitants de la quadra,
o territori, de Vilanova (actual Torre Negra). Durant el
segle XVII es va popularitzar la devoció a Sant Adjutori,
amb altar dins l'església, fins al punt que va ser necessari
ampliar-la per acollir els peregrins. Arran l'extinció del
monestir, el 1835 l'església va restar abandonada. Avui dia
es conserva l'edifici de planta circular inicial, restaurat.
Proper a Sant Adjutori, es
conserva un antic forn de tradició romana per coure
segurament material constructiu, com teules o maons. Es
desconeix de quin moment és, tot i que molt probablement
sigui d'època medieval o moderna i vinculat a alguna de les
reformes a Sant Adjutori.
EXTRET DE:
http://svhdl19.ibernet.net/cat/La-ciutat/Sant-Cugat-del-Valles/Patrimoni/Capella-de-Sant-Adjutori-i-forn/%28language%29/cat-ES
|
