Els orígens de Sant Cebrià s'han de situar al segle XI, quan apreix en documents del 1062 i 1064. en aquells anys era l'església parroquial d'un conjunt de masos dispersos. A inicis del segle XIV es tenen documents més de 40 masos.

L'edifici de l'església data del segle XII i XIII (romànic tardà). No obstant als segles XVII i XVIII s'hi feren diverses intervencions: les dues capelles laterals i la sagristia; les quals ens donen la imatge actual.

Sant Cebrià també es distingeix pel conjunt arquitectònic que forma a l'estar adossada a una masia i aquesta a la rectoria. La masia era la casa forta de la família foixa, coneguda com el castell de Camos (la denominació li val la declaració de BCIN). La família Foixà va dedicar un segon altar a Santa Maria dins l'església.

Al 1991 un particular va comprar l'església i la rectoria al Bisbat. Al 2002 va cedir l'església al Consorci de les Gavarres, el qual va iniciar un procés de recuperació de l'element per poder-lo destinar a punt d'informació