... ve de la pàgina 1

L'església actual es va construir entre el darrer quart del segle XII i els primers anys del segle XIII. És un edifici de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals.

El transsepte té el braç sud més baix i més curt que no el del nord; tots dos són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central és l'únic visible a l'exterior; és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi que patí el 1633.

El portal principal és a la façana de ponent, una mica desplaçat per respectar el basament de la torre del campanar, anterior a la construcció de l'església. Hi ha un altre portal, obert al braç sud del transsepte i que dóna al claustre, més senzill; el 1569 s'obrí un altre portal a la nau per a comunicar amb el claustre. Sota l'altar major hi ha una cripta, molt transformada en època barroca. L'església té adossat a ponent un massís campanar de torre, de base preromànica i cos d'època romànica, que fou sobrealçat posteriorment amb el pis de les campanes. Sobre la nau, sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de línies romàniques.

El claustre, situat a la part sud de l'església, és format per quatre galeries que formen un pati gairebé quadrat, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, que es drecen sobre un petit podi o muret. Cal destacar el gran valor iconogràfic dels capitells. La construcció del claustre devia anar de finals del segle XII a principis del segle XIII. La necròpolis medieval i moderna ocupa gran part del pati exterior de l'església. Es troba emmarcada cronològicament en un llarg període de temps que comprèn des del segle X al XIX.

Els treballs d'excavació van permetre identificar 8 nivells d'enterraments, afectats per múltiples sobreposicions i destruccions d'unitats funeràries. Es van recuperar 464 individus, repartits en 425 foses individuals, 18 fosses dobles i una de triple. La majoria d'individus eren adults.

El monestir estava protegit per una muralla i una torre defensiva del segle XIII-XIV. Els trams est, oest i nord van ser enderrocats a partir del segle XVII, el tram sud i la torre no. Les cares vistes dels murs eren bastides a base de carreuons bens desbastats, dipositats en filades horitzontals uniformes i lligats amb morter de calç, la part interior era formada per un reble a base de pedres irregulars i calç. Durant les intervencions arqueològiques es van documentar trams desconeguts de la muralla. En el cantó sud i oest, els límits medievals se situaven uns metres més endins que els límits definits pel tancament del recinte en època moderna; en canvi, en el cas de llevant, el perímetre del monestir i la línia de muralla medieval se situava fora dels límits d'època moderna, a poc més d'un metre a l'est del mur que tanca actualment la zona de llevant.

El text  ha estat extret del web:

 http://patmapa.gencat.cat/web/....