L’església
de Sant Joan d’Aurós presenta una planimetria força
interessant, malgrat que en el decurs del temps ha sofert
profundes transformacions.
En origen era
una església basilical de tres naus capçada a llevant per
tres absis semicirculars, més destacat el central que els
lateral. Actualment aquests elements arquitectònics han
desaparegut completament i la capçalera s’ha convertit en un
espai rectangular d’estructura irregular. Tot i això, es
conserven vestigis de l’antic absis semicircular central.
A l’interior de
l’església hom encara pot intuir els testimonis dels dobles
arcs triomfals que donaven accés als presbiteris
desapareguts. De les tres naus la que sembla que ha
conservat millor la seva estructura primitiva és la nau
lateral nord, de la qual perduren encara integrament els
tres arcs formers que la comunicaven amb la nau central i un
fragment de la paret de ponent. Una de les arcades d’aquesta
nau encara conserva testimonis d’unes senzilles impostes
sobre les quals arrencava l’arc.
La nau lateral
sud ha estat molt modificada, la qual cosa ha emmascarat
força la seva estructura. S’ha alterat totalment el mur de
la façana i tot l’angle sud-oest del temple amb l’arc former
de l’últim tram de la nau.
A la zona de la
capçalera s’hi modificà el tipus de coberta, la qual
actualment presenta una estructura amb volta d’aresta. Els
espais corresponents als absis nord i sud han estat tancats
i destinats a sagristia.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/03341.htm
|