Els orígens del temple es situen entre els segles XI i XII, malgrat que no trobem cap referència històrica fins l'any 1502

El temple està format per una sola nau rectangular, que es va esfondrar i va ser necessari reconstruir-la en el segle XVIII.

Malauradament aquesta reconstrucció pateix les mateixes deficiències que l'original nau romànica i els murs laterals s'obrien cap a l'exterior. Tres tensors intenten evitar que els murs es segueixin obrint i es torni a esfondrar la nau.

La capçalera és encara la construïda en època romànica en estil llombard. L'absis semicircular està decorat externament amb arcs cecs i lesenes, que divideixen als arcs en grups de dos. Una finestra de doble esqueixada s'obria en la part central i una altra en el sector sud del presbiteri, les dues han estat cegades.

En la porta d'accés, situada en el mur oest, es troba el forrellat, que conserva elements romànics.