|
 El
temple revela la seva llarga història amb tota una varietat
d'estils artístics. El primer romànic apareix amb la porta
meridional (actualment tapiada), ornada amb un doble arc de
dovelles. Però les successives modificacions, com
l'aixecament d'un campanar, l'obertura de la porta oest, la
maldestra instal·lació de la sagristia, els retocs a les
parets per encabir-hi els retaules i finalment la
construcció d'un cor elevat han desfigurat la construcció
romànica inicial.
Les obres artístiques
conservades, encara que antigues, ja són força posteriors.
En primer lloc, el retaule de la Mare de Déu, obra del 1576
del tolosà Antoine Peytavi. D'uns anys després, el 1607, és
el retaule dels sants Joans, una mostra de l'estil
renaixentista. Una escultura central de sant Joan Baptista
és envoltada per diverses pintures: una el mostra en la
infantesa jugant amb el seu cosí Jesús sota l'atenta mirada
de la Sagrada Família; una altra el representa asceta del
desert batejant Jesús. Una altra imatge és de sant Joan
Evangelista, patint el martiri de l'oli bullent. A la
predel·la es pot veure sant Ramon de Penyafort unint Sóller
i Barcelona amb la capa fent de barca i el bastó de màstil;
sorprenentment, el sant penedesenc havia estat canonitzat el
1601, només sis anys abans d'aquest retaule.
El retaule de l'altar major
és d'estil barroc. Un incendi a mitjans del segle XX féu
se'l reconstruís variant l'ordre de les imatges
preexistents, i en l'actualitat mostra en la part de dalt
Déu Pare dessobre d'una marededéu dempeus amb les mans
unides; per dessota, un rengle amb les imatges -d'esquerra a
dreta- de sant Josep, santa Llocaia i l'àngel guardià.
Un nou estil artístic, aquest
del segle XVIII, és el rococó del retaule de l'àngel
guardià, que en l'actualitat ocupa la imatge de sant
Francesc Xavier que hom llevà de l'altar major després de
l'incendi esmentat. També hi és representada la Verge dels
Dolors, tan vinculada a l'art de la contra-reforma.
El segle XIX no és molt
prolífic en l'art sagrat cerdà, però també és representat a
Santa Llocaia, que conserva els retaules de Sant Sebastià,
datat el 1805 i el de Sant Mateu, del 1850. A la part
posterior de l'església, un banc de fusta del 1851 encara
porta les inicials del donant, Mateu Riu.
El cor està decorat amb una curiosa rodella de campanetes,
un instrument musical conservat únicament a Catalunya, de
nou campanetes. Es fa sonar en el Glòria i el Credo de les
grans festes, i també subratlla el repic de les campanes
tocant a Glòria el Dissabte Sant. La rodella, de fusta i
creuada per quatre barrots, fa 62 cm de diàmetre i té 6,8 cm
de gruix; i el centre, en forma de roda de carretó, és
octogonal amb costats de 9 cm. Pintada de vermell i amb
dibuixos de gossos, hom hi ha volgut veure una referència a
la família Cadell, tan vinculada als Pirineus catalans.
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Llocaia
|
