... ve de la pàgina 1

 L'ala nord és gòtica (s. XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (s. XV) imita les formes romàniques de la primera galeria. Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (s. XIV). Hi ha edificacions més tardanes, destinades a cel·les i a clausura de les monges, que són obra en bona part del segle XVIII i XIX. Fora del recinte conventual, dos arcs diafragma situats al carrer de l'abadia són testimoni de l'antic celler, ocupat pels nous pobladors a finals del segle XVI. Es conserven diverses piques de pedra, d'una sola peça i de grans dimensions, destinades a elaborar i emmagatzemar l'oli del monestir.

Notícies històriques

El monestir de Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya nova. El seu origen cal cercar-lo en el segle XII, en una petita comunitat d'anacoretes, homes i dones, fundada per Ramon de Vallbona i documentada des del 1153. Aquesta comunitat s'establí a Sòrboles, l'actual Pobla de Cérvoles. El 1157, però, l'abat de Poblet reivindicà el lloc de Sòrboles, i així el 1171 l'abat de Poblet acordà amb Ramon de Vallbona la fundació d'una església a Vallbona, que restà a mans de les dones, i la marxa dels monjos cap al Montsant. La comunitat femenina, acollida el 1175 a l'orde del Cister, es relacionà a la mort de Ramon de Vallbona (1176) amb la comunitat cistercenca resident a Tulebras (Navarra) i dirigida per Òria Ramírez, que fou la primera abadessa de Vallbona. Una part d'aquesta comunitat navarresa s'e stava des del 1172 a Colobres (és a dir, al Castell Colobrer de Montesquiu, situat en una estribació de la serra del Tallat, molt a prop de Vallbona). El 1201 el papa Innocenci III concedí importants privilegis al monestir de Vallbona, que adquirí una gran empenta repobladora. Així, al llarg del segle XIII fundà els cenobis de Sant Hilari a Lleida, del Bonrepòs a la Morera de Montsant, de Valldonzella a Barcelona i de Saïdia a València. També intervingué, probablement, en la fundació, a la segona meitat del segle XII, dels monestirs de Vallverd a Tragó de Noguera, del Pedregal al Talladell, de Santa Maria de les Franqueses a Balaguer, i de la Bovera a Guimerà (traslladat posteriorment a Vallsanta). El 1380, amb la compra de la plena jurisdicció, l'abadessa esdevingué titular de la baronia de Vallbona, que comprenia una dotzena de pobles i llocs, i que subsistí fins al 1872. Al segle XVI, i com a conseqüència de la prohibició del concili de Trento que els monestirs femenins estessin en llocs isolats, es formà a redòs del monestir el poble de Vallbona de les Monges, amb gent provinent del poble de Montesquiu, a qui les monges cediren part de la clausura monàstica (1573).

Text extret de:

Pat.mapa

http://patmapa.gencat.cat/web/guest/......