Segons la llegenda l'any 880 va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en una cova. L'any 1025, l'Abat Oliba va fundar el Monestir de Montserrat, que va ser regit inicialment pels abats de Ripoll. L'any 1409 el monestir aconsegueix la independència de Ripoll i va passar a dependre directament de la Santa Seu. El claustre de Santa maria de Montserrat és obra del segle XV i més concretament de l'any 1476 quan l'abat comendatari Giuliano della Rovere, abat que més tard fou Papa amb el nom de Juli II, encomanà l'obra. L'any 1493 passà a dependre de la Congregació Castellana de Sant Benito la Real de Valladolid. La Congregació de Valladolid va ser la senyora del monestir fins el 1811-1812 que l'exèrcit de Napoleó va destruir Montserrat. L'any 1835, durant la desamortització, el monestir va perdre totes les seves propietats i quedà a cura d'un sol monjo. Al 1844 els monjos van tornar a Montserrat i es va iniciar la reconstrucció dels edificis. Va ser l'arquitecte Puig i Cadafalch qui, a partir de 1923, va dirigir les obres de restauració i reconstrucció i va donar al monestir la fisonomia actual.

(...)

De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica.

Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia que es troba a la decoració escultòrica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal.

Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior.

La façana de la basílica de Montserrat té un fons de pedra tallada a carreus i a sobre té la decoració escultòrica superposada a l'igual que façanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca. La part inferior és de format horitzontal i està dividit en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta allindada amb un timpà esculturat i les franges estan separades per columnes corínties que aguanten un entaulament; aquestes columnes estan en un pla més avançat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant. La part superior de la façana està disposat de forma vertical i no ocupa tot l'ample de la façana, com en la part inferior, sinó el centre. Aquí primer hi ha les figures de Jesús amb els dotze apòstols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran rosetó, flanquejat per columnes i relleus, i a un nivell superior un rellotge. Per últim hi ha una creu. Tota la façana (excepte el fons que es pot veure a banda i banda de la part superior) està profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros, pinacles,... La façana del monestir de Montserrat dona a la plaça de Santa Maria, centre de tot el conjunt de Montserrat a l'entorn de la qual es distribueixen els principals edificis (monestir, biblioteca, claustre gòtic, museu, dependències dels pelegrins,...)