|
(...)
El conjunt
d’edificacions de l’antiga canònica de Sant Llorenç del Munt
ha estat, com ja hem dit, totalment transformades
recentment, en ésser adaptades a residència particular,
circumstància que ha permès de salvar-les del seu estat de
ruïna, i recuperar algun dels seus elements, amb més bona
voluntat que no pas encert arquitectònic.
Dins el
conjunt, l’església, que fins no fa gaire tenia la volta i
el sector de ponent totalment esfondrats, és un edifici
d’una nau coberta amb volta de canó seguit i capçada a
llevant per un absis semicircular, el qual s’obre a la nau
mitjançant un simple plec que fa la degradació entre ambdós
àmbits.
A tocar de
l’absis, en els murs de tramuntana i de migjorn de la nau
s’obren dues absidioles, obertes amb un simple plec i
totalment refetes recentment sobre les traces originals que
es conservaven.
La porta
s’obre al cantó de tramuntana i comunicava amb les
dependències canonicals a través d’una galeria reconstruïda
de manera arbitrària. Tanmateix cal destacar el cantó de
ponent, on s’obre una galeria, quedant el mur que tanca la
nau reculat en relació amb el pla de façana, on hi ha el
campanar d’espadanya, el qual, com tota la resta d’aquest
sector, ha estat totalment reconstruït.
Sota la
galeria de ponent hi ha un passadís cobert amb volta de
canó, el qual deu correspondre a les estructures originals.
L’edifici és
totalment mancat d’ornamentació i ha estat construït amb un
aparell a base de petits carreus ben tallats i escairats,
disposats ordenadament en filades uniformes i regulars. Al
seu interior es conserven quatre sarcòfags de pedra i el seu
estat de conservació és bo.
Pel seu tipus,
aquesta església s’inscriu dintre un ampli grup d’edificis
d’una nau, amb un absis i dues absidioles més petites, els
quals dibuixen una capçalera trevolada sense cúpula, amb un
clar domini de l’absis central sobre els laterals. Aquest
tipus s’inicià a Catalunya el segle XI, on hi ha edificis
com el de Sant Pere de Gallifa en el qual es manifesten els
modes llombards i que perdurà fins ben entrat el segle XII
en arquitectures fidels a les tècniques del segle XI, però
sense el seu esperit, com sant Romà de Comiols o la pròpia
de Sant Llorenç del Munt.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://www.enciclopedia.cat/EC-CATROM-0348401.xml
|
