|
...
ve de la pàgina 1
Campanars
romànics
L'anomenada torre de Carlemany, campanar romànic de la
catedral
La catedral romànica disposava de dos campanars: el cloquer
vell, desaparegut al segle XIV i situat aproximadament en el
mateix emplaçament que l'actual campanar, i el campanar
conegut com la torre de Carlemany. Ambdós s'iniciaren a la
primera meitat del segle XI i eren semblant als campanars de
Sant Pere de Vic o Sant Miquel de Cuixà.
La torre de Carlemany presenta una planta quadrada, amb set
nivells separats per frisos amb arcuacions longobards als
seus dos primers pisos totalment cecs sense finestres però
amb una estreta i llarga espitllera oberta al centre dins la
lesena central, el tercer té a cada cara dues finestres més
grans d'obertura única amb arc de mig punt i amb rebaix
perimetral, a partir del quart dues finestres geminades amb
columneta central i capitell en forma de mènsula llisa. Tots
els frisos es complementen amb un rengle de dents de serra
menys en el pis més baix. El coronament superior de la torre
és un terrat pla, segurament deguda a les obres de
restauració efectuades al campanar.
Durant la construcció de la catedral gòtica va ser escapçada
i incorporada als contraforts de la part exterior del costat
de l'Evangeli. La construcció d'un nou campanar a finals del
segle XVI va suplir les funcions del romànic.
Claustre
Dintre de l'edifici romànic de la catedral destaca el
claustre de planta trapezoïdal per la irregularitat del
terreny, amb una iconografia medieval molt interessant. No
hi ha homogeneïtat en el tipus de voltes emprades, tres són
de quart de canó mentre que la nord és de mig. Les columnes
aparellades i pilars intercalats suporten el carregament de
les voltes mitjançant arcs de mig punt amb sostret interior
i exterior. L'escultura d'alguns capitells, principalment
els de l'ala sud, desenvolupa un ampli cicle
veterotestamentari iniciat amb la creació d'Adam.
 La
iconografia de l'Antic Testament, excepcional pel seu
número, es presenta en molts casos com una premonició
tipològica del Nou, del qual només s'escollí un incomplet
cicle cristològic. La resta de representacions són de
caràcter animal i vegetal, amb algunes escenes de caça i
treballa. Les figures, de cànon curt i caps grossos amb
trets molt breus, recorden les dels claustres de Sant Cugat
i Sant Pere de Galligans, encara que els nexes són més
d'ordre compositiu que estilístic. Tots ells, però,
s'inclouen dins un corrent autòcton amb influències
llenguadocianes, practicat per diferents tallers a Catalunya
durant la segona meitat del segle XII i principis del XIII.
Capitells
Els capitells i els pilars són historiats amb llenguatge
narratiu i elements de temes fantàstics i zoomòrfics
d'ocells, simbolitzant un caràcter positiu i espiritual; si
els ocells es troben mossegant-se les potes, simbolitzen
l'acció d'aixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es
veuen escenes de l'Antic i Nou Testament en gran quantitat i
diversitat, com la història de Samsó, la història d'Isaac i
Jacob, la vida de Jesús, la creació d'Eva, etc. Hi ha
representacions de feines agrícoles i en alguns relleus amb
restes de policromia. Entre els escultors que van treballar
al claustre es troba Arnau Cadell també autor dels capitells
del claustre del monestir de Sant Cugat.
S'hi troba la capella de Nostra Senyora de Gràcia i de
Bell-Ull, que en realitat és una antiga porta d'accés al
claustre reformada a l'època gòtica, és al seu timpà on està
la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del segle XIII i
també a sota, es troba una pintura d'una Verge amb un gran
marc daurat i tallat.
LLEGIR
TOT EL TEXT A:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Girona#Catedral_rom%C3%A0nica
|