... ve de la pàgina 1 

El mur de ponent mostra a la part central una finestra geminada dividida per una columna amb capitell mensuliforme i un ull de bou al capdamunt. Al llevant i ponent del carener de la teulada s'alcen dues espadanyes de dos ulls.

El petit claustre és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central i a un nivell força més baix. És de planta rectangular amb galeries formades per una sola filada de columnes i pilars als angles.

Els capitells estan decorats però es troben en molt mal estat de conservació, cosa que dificulta el seu estudi iconogràfic. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932 al 1935 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.

La fundació de Santa Maria de Mur es deu als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença, vers l'any 1057. L'església fou feta consagrar per llur fill, Pere Ramon, el 1069. Hom ha suposat que en un principi hi habitaven monjos, però en tot cas va ser el mateix Pere Ramon que va instituir una comunitat de canonges augustinians el 1098.

La canònica, que posseïa el domini d'una extensa àrea que conformava la Pabordia de Mur, estava vinculada directament a Roma. El 1592 la canònica fou secularitzada i esdevingué una col·legiata. Finalment, el 1851 passà a ser una simple parròquia rural.
 

LLEGIR TOT EL TEXT A:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK01hcmlhIE11ciU%3D&codi=102