|
L’església de Sant Andreu
d’Ullà és una edificació senzilla i humil que avui queda
pràcticament amagada entre les diferents construccions que
se li han adossat al llarg dels anys.
Les diferents tècniques
constructives que s’observen en els murs permeten definir
les successives reformes arquitectòniques del temple.
L’edifici primigeni,
preromànic (segles IX-X, devia estar format per una nau
senzilla i amb un absis diferenciat, de planta quadrada.
D’aquesta fase només en queden restes en els sòcols de les
parets dels costats oest i nord.
 Seguidament,
als segles XI o XII, fou reformat segons l’estil romànic
amb una nau coberta amb volta de canó i amb un absis
semicircular. D’aquest moment només en perviu la nau.
Al segle XIII es va tornar a
modificar seguint l’estil gòtic primerenc. L’absis
romànic es va substituir per un absis recte, integrat amb la
nau i cobert amb volta apuntada. També es va construir la
sagristia que comunica amb el presbiteri.
Durant molts anys, Sant
Andreu va ser l’església parroquial d’Ullà, al segle
XIX passà a ser-ho la nova església de Santa Maria.
Un cop dessacralitzada va fer
les funcions d’escola del poble fins que l’any 1928
es va inaugurar una nova edificació en plena dictadura de
Primo de Rivera. També va fer la funció de centre cultural.
...
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://webspobles2.ddgi.cat/ulla/coneix/ruta-historica-al-nucli-dulla/4-sant-andreu-dulla/
|
