|
|
(...)
Ruïnes del monestir que ocupen gran balma. L'església, la
part més conservada, és situada a l'extrem oriental
d'aquesta. És de planta rectangular, d'uns 11 m de llargada
i amb una amplada de 6,7 m als peus de la nau i 7,5 m prop
dels absis semicirculars que la rematen per l'est. Són dos,
un de 6,5 m d'amplada x 2,3 m de profunditat, situat a la
part externa de la balma, i una petita absidiola igualment
semicircular de 1,15 m d'ample i 1,25 m de profunditat,
adossada directament a la paret rocosa de la balma. Ambdós
s'obren sota arcs torals. En els murs interns són visibles
restes de les pintures murals desaparegudes que els
decoraven. Tancava la balma, oberta a migdia, una paret avui
en part colgada pels enderrocs i en part desapareguda. La
balma serveix de sostre natural i només existí un llosat per
a protegir el punt d'unió entre la roca i el mur de migdia,
del que encara és visible un solc al llarg de tota la balma
que conserva encara en alguns punts lloses encastades.
Ressegueix la paret rocosa una banqueta formada per dues
filades de carreus tallats. Un mur separa l'extrem de la nau
d'un altre àmbit, segurament un atri en el que s'obre la
porta d'accés a les construccions de la balma. Es tracta
d'un arc de mig punt que amida 1 m a l'intradós i 1,6 m a
l'extradós, construït amb grans blocs de pedra tallada
lleugerament trapezoïdals i petites lloses que ocupen els
espais intermedis.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/......
|
