|
(...)
De l’església castellera de Sant Piri del Roc de Tor,
malauradament són escassos els vestigis que han arribat fins
als nostres dies. Roman un petit fragment de l’angle
nord-est de l’edifici, fet que ens indica la seva perfecta
orientació. Per la part de ponent els testimonis
arquitectònics que han pervingut són més interessants. En
perdura el mur occidental i una petita projecció de
l’arrencada dels murs nord i sud respectivament. En les
restes del mur meridional, hom veu encara les traces del
lloc on era situada la porta d’accés al temple. Les ruïnes
conservades mesuren
10,20 m
de llargada i
4,30 m
d’amplada.
Del mur primitiu de ponent arrenquen uns paraments en
vertical que en el seu moment devien configurar un campanar
d’espadanya de dos ulls. La fragilitat d’aquesta tapia
obligà, en un moment d’època posterior, a reforçar-la amb un
mur exterior. Al bell mig d’aquest parament encara s’hi
observa una finestra de mig punt de doble esqueixada la
planimetria de la qual es deformà i, en engruixir el mur,
s’obrí més cap a l’exterior. Romanen encara visibles els
vestigis de dues bigues de fusta encastades al mur que ens
marquen el nivell de la coberta.
Les restes de l’aparell de Sant Piri del Roc són
configurades per un conjunt de pedres heterogènies, tant de
dimensions com de forma, disposades de manera força
ordenada, sobresortint, a banda i banda de la finestra, una
filada d’opus spicatum.
L’arruïnada església de Tor ens ofereix una particularitat.
A l’interior de la paret oest s’han conservat dues petites
obertures rectangulars, la funció de les quals era
dipositar-hi llànties per il·luminar.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/01644.htm
|
