C O L · L A B O R A C I O N S

VIOLÈNCIA A SANT QUIRC DE DURRO 

Text i fotos: per Ainhoa Corts    

Fa uns dies, en una visita al MNAC , vaig veure per primera vegada un dels frontals més interessants que mai havia vist; el de Sant Quirc de    Durro. Des d’aquell moment se’m va despertar la curiositat.

Sant Quirc de Durro és una ermita romànica situada a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) a 1500 metres d’alçada, que apareix entre la documentació ja al segle XII. Com qualsevol altre frontal, el que es va trobar a Sant Quirc de Durro manté unes característiques estàndard: escenes emmarcades per un fris geomètric a base de formes romboïdals i motius vegetals, però que en aquest cas destaquen principalment per les escenes de violència i de tortura.

Al centre, apareixen Sant Quic (o Quirze) de nen i la seva mare disposats de la mateixa manera que ho són habitualment la Verge Maria i el nen Jesús, i al seu voltant es plasmen les tortures que va patir el sant màrtir. A dalt a l’esquerra Sant Quirc nen apareix serrat pel mig per dos botxins mentre aixeca les mans al cel en senyal de santedat. Just a sota, les imatges el representen amb la seva mare en una olla (suposadament tal i com descriu el seu martiri, plena d’oli bullint). A l’escena superior dreta, Sant Quirze se sotmet a la tortura “Passio Clavorum” que consistia en clavar tants claus a la cara com anys tenia el torturat (en aquest cas una a cada ull, dos al nas, una a la boca i una altra a les orelles. Per últim, a la part dreta inferior els dos botxins estan apunyalant el sant.

Sant Quirc i la seva mare, Julita de Tars, són probablement personatges llegendaris, donat que no se’n conserva cap testimoni històric i la seva història es basa principalment en llegendes i tradicions  pietoses. Ambdós són venerats com a sants per tota la cristiandat com a    protectors dels pobres i dels nens . A França es coneixia com a Saint Cyr i el seu martiri es van popularitzar gràcies a Carlemany, a qui se li va aparèixer Sant Quirc en un somni on li demanava la seva roba. Des de França arribà a la Península Ibèrica, especialmena Catalunya , on abunden els topònims i ermites dedicades a sant Quirze.

Potser el que més ens crida l’atenció a l’actualitat sobre aquest frontal són justament les escenes de tortura, popularitzades durant els segles XI i XII entre les hagiografies i la difusió de les llegendes dels màrtirs i sants. Però en canvi l’edat mitjana va ser una època violenta per excel•lència des de tots els seus àmbits; provocar patiment o castigar eren habituals i no semblaven aliens a ningú. Sant Quirc de Durro no és altre cosa que l’art  com a mirall de la realitat de l’època.

https://www.facebook.com/LiriGaetan/posts/243012742732124?__mref=message_bubble