Joan
Baptista Espadaler Colomer (1878-1917).
Fill de Sant Quirze de Besora. Als 15 anys ja va compondre una "missa
solemne" i una "sarsuela" en dos actes. Va estudiar composició per
correspondència perquè la seva família no ho veia bé i pretenia que
treballés al negoci familiar. Finalment la seva passió per la música
es va imposar, i va dedicar a la música tota la seva vida (que va
ser curta).
Una vegada a casa
seva es va acceptar la seva vocació musical, va fer tots els seus
estudis amb el mestre Enric Morera acabant els estudis de composició
als 24 anys.
El 1903 es va
casar amb Teresa Vilamitjana amb la qual va tenir dues filles. La
primera filla li va donar tres néts i dues nétes (que ell no va
conèixer mai). La segona filla no va tenir descendència.
El 1904 va
estrenar la seva "Missa Immaculatae Conceptionis" per a cor a cinc
veus (veus soles). A la representació i va asssistir el famós
canonge, i escriptor, de Vic Jaume Collell.
El 1906 publica
una sèrie d'articles sobre temes musicals al periòdic "La Veu de
Catalunya", de Barcelona.
El 1908 estrena
al Teatre Principal de Barcelona la seva obra "El testament d'Amèlia".
La música era d'ell i de Carme Karr.
El 1908 li
encarreguen la direcció de l'Orfeó Canigó de Barcelona.
El 1909 s'estrena
al Teatre El Dorado el seu poema "El toc d'al·leluia".
El 1911 fa
classes de temes musicals a l'Acadèmia Granados de Barcelona.
El 1913 dóna
diverses confències a Madrid en sales com "La tertulia del viernes",
"El Ateneo literario y científico" i la Casa Alier.
El 1914
l'Ajuntament de Vic el nomena director del Conservatori Municipal de
Música.
El 21 de gener de
1917 se celebra a Sant Quirze de Besora, enmig d'una gentada molt
gran, un "Gran festival artístic de cultura popular musical" amb la
participació de l'Orfeó Muntanyench de la localitat, l'Orfeó Vigatà
i l'Orquestra municipal de Vic els membres dels quals arriben a St.
Quirze en tren.
El dia 26 de
gener del 1917 J.B. Espadaler morí sobtadament (a l'edat de 39 anys)
en un moment que estava negociant amb la Casa Alier de Madrid
assumir la direcció artística de la casa.
Font: Albert Anglada i Freixer (besnet)
|