/28_Estiu60_600.jpg)
28.
ESTIU DEL 60.
Era
l’estiu d’un any
molt proper al
1960. Eren temps
de calor, de
camises
traspuades per
la suor formant
dibuixos
blanquinosos i
inintel·ligibles
sobre l’esquena
i eren temps de
gorges resseques
i assedegades,
alleujades per
un vi negre
aspre i tebi.
En Joan, matava
l’estona que va
de l’aixecada de
l’ase, cap a les
sis de la tarda
fins al vespre,
cercant el seu
volant de segar.
En Joan era un
home d’uns
seixanta anys
que n’aparentava
uns quants més,
degut en alguna
mesura, a la
manera com els
havia viscut.
Després
d’escodrinyar
l’entorn del
fato on
suposadament hi
havia d’haver el
seu volant,
després de
resseguir el
ginestar proper
al camp de blat
del “Davallant”,
prop del poble i
sense trobar
l’eina, que per
altra banda no
entenia com
l’havia perdut,
va quedar
pansit, amoïnat
i sense saber
què fer.
Veient-lo en
aquest estat el
meu oncle
Moisès, li diu:
- Joan, val més
que us agafeu a
lligar les
garbes, per a
matar la tarda;
al vespre ja el
trobarem, el
volant.
No recordo si
l’home en va
arribar a lligar
cap, de garba.
Al posar-hi el
genoll al
damunt, tombava
cap endavant,
trabucava i
feina rai per a
recuperar
l’estabilitat.
Aquell vi negre
potser no tenia
la virtut
d’apaivagar la
set, però tenia
prou grau per a
trasbalsar el
cos d’en Joan.
Al vespre, al
plegar, l’oncle
Moisès li va
arreplegar el
volant a en
Joan. El va
localitzar amb
tota facilitat,
doncs ell sabia
prou bé on
l’havia llençat,
bon tros enllà
del fato entre
argelagues i
ginestes, amb la
bona intenció
d’evitar un mal
major. “Aquest
home encara
se’ns fotrà
mal”, - va dir
al moment de
llençar-lo.
A la seva llibreta
hi té anotats fets, anècdotes i
reflexions que el web del ‘Col•lectiu
Obaga’ va publicar, setmanalment, entre
el març de 2017 i juliol de 2018.
