 |
L’església de Sant Andreu de València
d’Àneu es troba actualment molt modificada amb afegitons de capelles
laterals, tant en el mur de tramuntana, com en el mur meridional.
Davant d’aquest trobem també un porxo que correspon a una ampliació
d’època posterior.
De la seva edificació primitiva només en
resta dempeus l’absis semicircular cobert amb volta de quart
d’esfera i amb tres finestres de doble esqueixada, i un cos
preabsidal, de planta més ampla que l’absis, cobert amb volta de mig
punt i amb una obertura en el mur meridional.
És fàcil d’imaginar que aquesta
edificació, en origen, era d’una sola nau amb volta de canó i porta
en el mur sud. On es poden analitzar millor les característiques
estructurals d’aquest edifici és sens dubte des de l’exterior.
Permet de fer una anàlisi del parament a través del mur de l’absis,
del mur del cos preabsidal i del mur est que es reaprofità per
afegir-hi la part més moderna. En aquests tres cossos, el tipus
d’aparell és format per carreus grans i regulars, per bé que no
polits, disposats en filades molt horitzontals, que s’alternen amb
pedra granítica en els paraments, sorrenca en les obertures de les
finestres i calcària en les zones on l’element decoratiu hi és
present. Entre els blocs de pedra que configuren el carreuat hi són
visibles encara forats de bastida.
(...)
Text extret de:
http://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/00615.htm |
