... ve de la pàgina 1

El 1902, el bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont l'adquirí i n'inicià la reconstrucció, en la qual col·laborà tot Catalunya. La cripta o església inferior correspon a la primitiva obra; és molt simple, de tres naus, i dedicada a santa Maria. L'església superior, dedicada a sant Martí, correspon, com el campanar, a l'obra consagrada el 1026; és també de tres naus, amb volta a la nau central, columnes monolítiques de fust cilíndric, sense base i amb capitells gairebé cúbics, decorats amb temes animals i vegetals de factura primitiva. Un arc toral de reforç divideix l'àmbit del temple. El campanar, massís i de planta quadrada, és també romànic, de cinc pisos d'alçada, amb finestres als dos pisos superiors. El claustre inferior era obra del s. XI, i el superior, dels s. XII i XIII; tenia capitells de marbre de rica temàtica romànica; fou molt modificat en la restauració del s. XX (no tots els capitells foren retrobats).Des del 1989 la comunitat de les Benaurances s'hi establí i hi impulsà recessos vocacionals i la recuperació del patrimoni.

EL MASSÍS DEL CANIGÓ

El Canigó és un massís del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Altres cims del massís són el Tretzevents (o Tres Vents, 2.731 m), el pic de Rojà (2.724 m) o el pic de Barbet (2.662 m). És la primera muntanya superior a 2.000 metres venint des de la Mediterrània i la que s'alça amb més desnivell de tots els Pirineus (2.500 m sobre les planes del Rosselló i el Conflent).

La diversitat natural és una de les característiques d'aquest massís. Dels regadius de la plana als boscos alpins, dels entorns de ribera als roquissars dels cims hi ha una successió d'ambients forestals i paisatges de mitjana i alta muntanya en els quals s'hi desenvolupen ecosistemes rics en flora i fauna. Per això està inclòs dins el Parc Natural Regional del Pirineu Català i està catalogat com a Grand Site (Gran Paratge) per part de l'estat Francès.

El Canigó ha inspirat nombroses llegendes, cançons populars i recreacions literàries, entre les quals destaca el poema èpic Canigó (1886), escrit per Jacint Verdaguer. Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan, al solstici d'estiu. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits.

El patrimoni arquitectònic de la muntanya també és rellevant. En destaquen els monestirs romànics de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com el priorat de Santa Maria de Serrabona. Als peus del massís cal destacar els pobles emmurallats de Vilafranca i Prats de Molló, d'origen medieval, la vila termal de Vernet i la població de Prada, capital del Conflent, on cada any se celebra la Universitat Catalana d'Estiu i el festival de música Pau Casals

FLAMA DEL CANIGÓ

La Flama del Canigó és una tradició vinculada al solstici d'estiu i als focs de Sant Joan que té lloc cada any, entre el 22 i el 23 de juny, a diferents indrets dels Països Catalans. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan a la majoria de pobles i ciutats.

Cada 22 de juny, un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafen el foc que des de 1965 resta encès al Castellet de Perpinyà i el pugen fins al cim del Canigó, a 2.784 metres. A mitja nit, encenen una nova foguera i inicien el descens de la muntanya amb la Flama renovada. Moltes altres persones els acompanyen o els esperen al pla de Cortalets, des d'on inicien el recorregut cap a diferents indrets a peu, en bicicleta o en cotxe per fer possible que la Flama s'escampi per pobles i ciutats i arribi a temps d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

La Flama és rebuda per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives de més de 350 municipis dels Països Catalans, així com pel Parlament de Catalunya en un acte institucional. D'a questa manera, i gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya il·lumina les revetlles populars que es fan al voltant del foc. Es calcula que aquella nit s'encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Aquesta tradició està emparentada amb altres celebracions del solstici al Pirineu, com les falles d'Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d'eth Haro de la Val d'Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit. Però més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la vitalitat de la cultura catalana i la unitat dels Països Catalans.

El text referent a l'Abadia ha estat extret del web d' ENCICLOPÈDIA.CAT

Els textos referents al massís i a la flama han estat cedits per CANIGÓ.CAT