|
SANT
LLORENÇ DEL MUNT
Aquest
text ha estat extret del web
ENCICLOPÈDIA.CAT
La fita
històrica més important del terme de
Matadepera i d’un bon sector del Vallès Occidental és
el monestir de Sant Llorenç, que dret al cim del casquet de
la Mola, a 1 104 m d’altitud, presideix la carenada formada
pel Montcau i la Mola, que rep el nom genèric de serra de
Sant Llorenç i que es prolonga amb la veïna serra de l’Obac,
unida a l’anterior pel coll d’Estenalles formant
conjuntament un sector de l’anomenada Serralada Prelitoral.
El
monestir de Sant Llorenç del Munt, molt conegut per la seva
vistositat des d’una gran part del Vallès i comarques
veïnes, és també una de les esglésies romàniques més
interessants del segle XI i com a tal visitada i estudiada.
El 1987 es va acabar la primera fase de la seva restauració
que va consistir en la consolidació de les seves cobertes.
Els
orígens del monestir són foscos. La documentació esmenta des
del 954 la casa de Sant Llorenç i les esglésies de Sant
Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel. El fet de ser esmentada
tan aviat com una sola església o com a tres ha portat a
creure que originàriament hi havia dalt la Mola un nucli
anacorètic amb tres esglésies diferents, bé que situades
totes en un espai molt reduït. Sembla, però, que preval el
criteri d’una sola església amb tres altars o naus ja que
des del segle XI, abans de l’erecció de l’església actual,
la documentació es refereix sempre a una sola església amb
els tres titulars antics.
L’església o esglésies de la Mola eren servides per clergues
o eremites sense cap regla definida fins que el monestir de
Sant Cugat, entorn del 975, va adquirir del comte Borrell II
de Barcelona l’alou de Sant Llorenç per fundar-hi un
monestir benedictí.
continua a la
pàgina 2 |
N
