ALBANYÀ - SANT CORNELI DE LA MUGA (o de ribelles). Veure fitxa número: 1838

Esglesiona romànica actualment en ruïnes i sense culte, coneguda i anomenada com a Sant Corneli de Ribelles o Sant Corneli de la Muga. Té una planta amb una sola nau, amb volta de canó apuntada i una porta d'entrada situada possiblement al costat de la posta de sol. En resten en peu actualment els murs del nord i de migjorn, així com l'arc triomfal i l'àbsis, al costat llevantí, rectangular i amb finestra central.

ALBANYÀ - SANT CRISTÒFOL DELS HORTS. Veure fitxa número: 1606

L'església de Sant Cristòfol dels Horts és molt enrunada. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Presenta elements constructius d'èpoques diferents. La meitat occidental que sembla la més antiga és la més malmesa i ha patit diferents intervencions. La resta de la nau conserva la volta, mentre que l'absis té la coberta enrunada i també part dels murs.

Els murs laterals estan reforçats per uns contraforts en talús. Les diferències en l'aparell constructiu posen de manifest els diferents períodes en que es van construir els murs. Al sector de ponent de la nau presenta un aparell de carreus petits de pedra calcària de travertí que correspon a una reconstrucció tardana. Del mur lateral de migdia se n'ha conservat poca alçada. El mur de tramuntana s'ha conservat bé i es cobert per una volta lleugerament apuntada.

 L'aparell és de petits carreus i lloses trencades de calcària i podria correspondre al segle XI.

ALBANYÀ - SANT joan de bossolS. Veure fitxa número: 1844

Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal.

La il·luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau.

En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. (...)

ALBANYÀ - SANT VICENÇ DE principi. Veure fitxa número: 1940

Antiga església parroquial, actualment en ruïnes, del lloc de Principi, en els vessants nord-occidentals del Puig de Bassegoda.

El temple és una construcció romànica amb característiques pròpies del segle XI; resten en peu panys dels murs, perduts entre la boscúria que cobreix l'indret on està situat.

(...)

ALBANYÀ - SANT VICENÇ DE SOUS. Veure fitxa número: 972

Actualment el conjunt està parcialment en ruïnes. Aquest estat ruïnós s’inicià amb l’ensorrament parcial de les voltes durant els terratrèmols del 1427-29, i posteriorment va continuar amb l’abandó de l’edifici. A partir de la dècada del 1980 s’hi han efectuat campanyes de desenrunament i consolidació.

L’església és de tres naus i fou bastida al segle XI. La resta de dependències bàsicament són del segle XII. Del claustre tan sols se’n conserva l’ala nord, que actua com a contrafort de l’església i està formada per una massissa paret amb tres senzilles obertures.

JONQUERA, LA - SANT MARTÍ DE LA FONT DEL VIDRE. Veure fitxa número: 1637

Entre el Portús i la Jonquera i en mig de l’espai que deixa la carretera N2 i la nova via del TGV, a tocar de la carretera i del riu Llobregat, hi trobem aquesta església molt primitiva que correspon al preromànic més primitiu (s. X).

CARACTERÍSTIQUES

La principal característica és l’existència d’una capçalera de planta trilobulada, amb un absis central i dos laterals a manera de creuer; aquests darrers tenen forma semicircular per fora i de ferradura per dins. L’aparell constructiu és de pedra granítica, excepte en algunes filades de la capçalera, de “opus spicatum”.

(...)

JONQUERA, LA - SANTA MARIA DE PANISSARS. Veure fitxa número: 1808

L’església, probablement de la primera meitat del segle XI, presenta un aspecte bastant insòlit.

Té tres naus més amples que llargues, un sol absis semicircular ultrapassat (l’absis és la part més ben conservada), amb pronaos, un pòrtic i tres entrades.

Es conserven els murs perimetrals i una cripta situada sota l’absis amb restes de pintures murals romàniques.

En el costat sud era el petit claustre, avui destruït, i les dependències del monestir. Els materials de les excavacions estan exposats al proper castell de Bellaguarda, que també (...)ot visitar.

llançà - SANT genís del terrer. Veure fitxa número: 1876

El document més antic que en fa referència és del 974, en què ens parla de les donacions que fa el compte Gaufred al monestir de Sant Pere de Rodes.

Era una església d’una nau, amb absis de planta de ferradura.

 L’absis (a la part baixa del qual hi trobem opus spicatum) és l’única part de l’edifici que conserva la volta; de la resta només en queden els murs.

llançà - SANT MARTÍ DE VILAMALLA. Veure fitxa número: 1954

 L'església compta amb una planta rectangular amb absis també rectangular, però en aquest cas és irregular.

Està orientada est-oest i només conserva la volta, ultrapassada, a l'absis, que sembla més antic que la resta de la construcció. També es conserva el mur nord i oest, mentre que el sud va quedar pràcticament ensorrat. Amb les restes d'aquest mur es va poder veure on estava situada la porta i amb materials trobats en el mateix lloc es va reconstruir.

Les dovelles de la porta mostren que aquesta és posterior a la resta del temple. (...)

port de la selva - SANT BALDIRI DE TAVELLera. Veure fitxa número: 1958

L'església és d'una sola nau amb capçalera poligonal de tres cares orientada a llevant. La coberta ha estat restituïda, donat que estava enfonsada. A l'extrem de ponent del temple hi ha el cor, i adossada a la banda de migdia de l'absis, la sagristia.

L'accés a l'interior està situat al mur de migdia, delimitat per dos contraforts que reforcen el parament.

(...)

port de la selva - SANT salvador de verdera. Veure fitxa número: 1349

L'església està situada al punt més alt del castell, en un petit planell sobre el pic de la muntanya, i a l'extrem S del recinte fortificat.

Tot i que anterior a l'obra de 1283, quedà perfectament integrada en aquesta última.

Era un temple reduït però d'aire monumental, de planta basilical, amb tres naus, tres absis semicirculars i un pòrtic. S'hi accedia per aquest pòrtic, que comunicava amb la torre de l'homenatge, i per una porta situada al mur N.

Es conserven restes importants dels murs laterals, del frontis i del pòrtic amb la seva volta encara dempeus.

L'aparell de l'església, com el de tot el castell, és de carreus rectangulars, petits i mal tallats, excepte a les cantonades.

VILAFANT - SANT MIQUEL DE PALOLSABALDÒRIA. Veure fitxa número: 1947

Sant Miquel de Palol Sabaldòria és una esglesiola preromànica d’una nau amb absis de planta lleugerament trapezial, el qual és molt poc desviat vers tramuntana. Els murs perimetrals de la nau són una mica divergents envers la capçalera, de manera que la nau és una mica més ampla a l’extrem de llevant que al de ponent. L’edifici té 17,40 m de llargada total i 6,80 m d’amplada màxima a la nau, mides exteriors.

La nau té tres tramades dividides per dos ferms arcs torals. L’edifici es troba en estat de ruïna molt avançada. Una part important de la volta de la nau i la de l’absis són derruïdes. Els murs també són, en part, en ruïnes. (...)