ABRERA  - SANT PERE DE VOLTRERA. Veure fitxa número: 592

Les restes d’aquest petit edifici romànic del segle XI son visibles al defora del recinte enrunat del Castell del mateix nom , que s’alça aïllat dalt d’un turó , al mig de la urbanització anomenada Can Vilalba, dins del terme d’Abrera. Accessos des de Ullastrell i des de Martorell per la carretera que mena fins Olesa de Montserrat.

Anterior en el temps a l’actual parroquial de Sant Pere d’Abrera -situada a l’altre costat del riu - , atenia sens dubte les necessitats religioses dels habitants del Castell, i de les masies disperses.

GAVÀ  - SANT MIQUEL D'ERAMPRUNYÀ. Veure fitxa número: 263

Les ruïnes del castell d'Eramprunyà són emplaçades dalt d'un espadat damunt el santuari de Bruguers, a 438 m d'altitud.

S'hi destrien dos recintes separats per un vall.

Al sobirà, al qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat mig destruït, hi ha diverses estances i una cisterna, mentre que al jussà hi ha la capella de Sant Miquel del castell d'Eramprunyà (documentada el 981, el 994 consta com a parròquia i el 1344 era sufragània de Sant Pere de Gavà), de planta rectangular, molt modificada i en mal estat de conservació.

(...)

MARTORELL  - SANT GENÍS DE ROCAFORT. Veure fitxa número: 152

Priorat benedictí fundat per Guillem II Bonfill, senyor de Castellví, a l'antic castell de Rocafort, l'any 1042.

Al segle XIII va ser annexat al priorat de Sant Miquel de Cruïlles.

Entrà en decadència a partir del segle XIV i va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que destruí la volta de l'església i la casa dels monjos. Va ser secularitzat el 1534.

Es conserven les restes de l'església romànica, de mitjan segle XII.

És de planta rectangular, obrada amb carreus de pedra local rogenca, molt ben escairada.

(...)

MARTORELL  - SANTA MARGARIDA DE MARTORELL. Veure fitxa número: 151

Està ubicada en un indret habitat almenys des del segle IV. En època visigòtica, entre els segles V i VII, s´hi va edificar una basílica paleocristiana, excavada modernament.

És sobre aquesta antiga església que es va construir, a finals del segle XII, l'obra romànica que ha arribat, molt malmesa, als nostres dies, i que era l'església parroquial del monestir de Sant Genís de Rocafort.

Té planta rectangular, amb la nau i el presbiteri gairebé de la mateix llargada, i sense absis destacat.

A la capçalera s'obre una finestreta de doble esqueixada amb un arquet decorat a l'intradós.

PALMA DE CERVELLÓ, LA  - SANT JOAN DEL PLA. Veure fitxa número: 254

És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D'una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l'exterior; interiorment l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera, on hi ha les empremtes d'un encanyissat entreteixit.

A banda i banda de l'absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d'una reforma posterior.

La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons.

(..)