LLUÇÀ  - SANT CLIMENT DE LA RIBA. Veure fitxa número: 1422

Sant Climent de la Riba fou una antiga parròquia, sufragània de la de Lluçà fins el 1878.

És una edificació romànica que fou en part renovada i convertida en parròquia, avui abandonada a causa del despoblament de la seva demarcació.

Havia estat lliurada com a dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent; passà al seu fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 l’adquirí Sunifred II de Lluçà. A mitjan segle XII els Lluçà cediren l’església, l’alou de la Riba i els seus drets al monestir de Lluçà, que hi constituí una de les seves batllies.

OLOST  - SANTA MAGDALENA DE TRIA. Veure fitxa número: 880

Entre les masies del terme es destaquen Reixac, la Vila, amb una capella dedicada a sant Gil, Pecanins, les Cases i la Tria, amb la capella de Santa Magdalena, de tradició romànica, avui sense culte.

L'església de Santa Magdalena de la Tria no es troba documentada fins el 1241.

L'edifici de l'església és un clar exemple rural d'una sola nau rectangular.  

SANT BARTOMEU DEL GRAU  - SANT BARTOMEU VELL. Veure fitxa número: 307

Situada al lloc anomenat El Grau, prop del cingle, és l'origen del poble i conserva una part de la seva construcció i les traces del que fou una església romànica del segle X.

És documentada a partir de l'any 961 i continua apareixent esmentada en els següents.

Fou renovada el segle XI.

L'any 1780 es traslladà el culte a l'actual església parroquial.

SANTA MARIA DE MERLÉS  - TRINITAT DE TOR, LA. Veure fitxa número: 1825

Església d'una sola nau, rematada a llevant amb un absis semicircular i de petites proporcions, cobert amb quart d'esfera.

L'edifici és molt senzill i auster, només la part del mur exterior de l'absis està ornamentat amb una simple motllura. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera. Antigament la nau estava coberta per volta de canó de pedra.

La porta és al mur de ponent, coberta amb arc de mig punt adovellat. Hi ha dues finestres, una situada al centre de l'absis i l'altre al mur de migdia i totes dues són de doble esqueixada.