ARTESA DE SEGRE  - SANT ESTEVE DE PARACOLLS. Veure fitxa número:  1979

És d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular obert a través d'un arc presbiteral. El tram de llevant de la nau presenta el murs articulats per dos arcs formers. En el tram central del mur nord n'hi ha un altre, centrat i de major diàmetre. En el mur sud s'obre la porta, resolta en arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol buidat al mur, amb la part superior triangular formada per dues lloses. A nord i a ponent hi ha altres petits nínxols, quadrats. A ponent hi havia una finestra cruciforme.  (...)

ARTESA DE SEGRE  - SANT MIQUEL DE GRIALÓ. Veure fitxa número: 1977

La referència més antiga a Sant Miquel de Grialó és de l'any 1054. Resta suficient de l'església per poder saber que era un edifici de dues naus.

La nau nord, construïda en un primer moment, té una coberta de volta de canó, molt malmesa actualment, i acaba amb un absis semicircular a l'extrem oriental.

L'ampliació amb una segona nau sembla que es pot datar a final del s.XI o inicis de s.XII.

baronia de rialb  - SANT sebastià de cerdanyès. Veure fitxa número: 1869

Situada al cim del turó que domina el mas Cerdanyés pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medieval, avui molt arranades; està a prop de can Batlle. Aquesta esglesia podria haver estat la principal del veïnat de Cerdanyés, tenint en compte les seves dimensions i el fet que esta situada molt a prop del mas, que dona nom a la contrada. Malauradament no ha estat possible trobar cap dada documental sobre l’església, que pertanyia durant l’edat mitjana al terme parroquial de Sant Martí de Tarabau. La grandària que tenia aquest temple es una mostra més de la vitalitat religiosa i de la plenitud demogràfica durant els segles medievals. (...)

baronia de rialb  - SANTA MARIA DEL CASTELL DE SALINOVEs. Veure fitxa número: 2021

 És un edifici en estat totalment ruïnós, queden, però, força sencers els murs nord i oest que permeten conèixer la seva estructura. És d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per arc torals.

A llevant trobem un absis semicircular (només en queda la meitat nord, precedit d'un arc presbiteral). Al mur nord s'obre un arc, buidat en el gruix del mur.

(...)

CAMARASA  - SANTA MARIA DE RÚBIES. Veure fitxa número: 1723

Edifici d'una sola nou, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral aixecat per tres graons del paviment de la nau.

L'interior de l'edifici és totalment transformat per una decoracio de tipus barroc popular, època en què també es degué construir el cor adossat a la façana de ponent, en la qual s'obrí un ull de bou; també es reformà la porta que deuria ocupar el mateix lloc que l'actual. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada que correspon a l'obra original. (...)

CUBELLS  - SANT BARTOMEU DE PUGIS. Veure fitxa número: 1952

De l’església de Sant Bartomeu, originàriament un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, solament en resta l’absis i una part de la nau fins al primer arc toral. L’absis, de planta semicircular a l’exterior i de lleugera ferradura a l’interior, s’uneix a la nau per mitjà d’un doble reclau que formen l’arc presbiteral i un arc de descàrrega de la volta de la nau, que és de canó apuntada. La volta conserva un únic arc toral que arrenca del punt d’intersecció entre el mur i la volta i recolza en una mènsula sortida de secció trapezoïdal idèntica a la que hi ha a l’arc presbiteral.

(...)

FORADADA, LA  - SANT EUDALD DEL CASTELL DE RUBIÓ DE SÒLS. Veure fitxa número: 1980

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular.

L’església és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, per bé que en el mur sud s’observen els vestigis d’un plec en el mur que podria correspondre a la traça d’un brancal d’un arc presbiteral, enderrocat quan es construí l’absis actual. Aquest presenta un arc apuntat i traces en els paraments que evidencien que correspon a una reforma de l’edifici original, datable possiblement dins el segle XII.

 (...)

FORADADA, LA  - SANT FELIU DE LA TORROTA. Veure fitxa número: 1981

Es tracta de les restes d'una església, de la qual només s'ha conservat la capçalera, sense vestigis visibles de la nau o les naus.

La capçalera és formada per dos absis semicirculars precedits d'arcs presbiterals, dels quals és més gran el situat al nord. Ambdós tenien una finestra de doble esqueixada als centres respectius.

Fa la impressió que l'edifici no s'arribà a construir totalment i fou reaprofitat amb posterioritat per construir-hi a sobre una torre prismàtica sobre l'absis sud.  (...)

VILANOVA DE L'AGUDA  - SANT MARTÍ DE LA FIGUERA DE L'AGUDA. Veure fitxa número: 1882

Sant Martí de la Figuera de l'Aguda és una església del municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] És al sud-est del nucli de Vilanova, a la carena de la costa de la Figuera, entre els barrancs de Botines i el de la Figuera. Accessible per pista forestal molt precària des de Ribelles. A la mateixa carena, a un centenar de metres al nord, es troben les restes del castell de la Figuera.

Edifici d'una sola nau, cobert a l'origen probablement amb fusta, i en el qual es bastí una volta de rajol en el curs d'unes reformes d'època barroca.  (...)

VILANOVA DE MEIÀ  - SANTA CECÍLIA DE LA FABREGADA. Veure fitxa número: 1877

Edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, parcialment enrunada als extrems de llevant i de ponent, on es conserven els brancals de l'arc toral adossat al mur de ponent que la reforçava.

La nau és escapçada a llevant per un absis semicircular, aterrat, que s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació del qual es conserven sols els brancals.

Es conserva una finestra en forma de creu a la façana oest i la porta s'obre a la façana sud amb un arc de mig punt espoliat exteriorment. Les façanes no tenen decoració com tampoc no en devia tenir la desapareguda façana absidal si s'ha de jutjar pels vestigis que en romanen. (...)