|
 |
Els cartoixans van
construir les dependències bàsiques del monestir en estil de
transició del romànic al gòtic, com l'església de Santa
Maria (1228), el claustre reial (o maius),
la dotzena de cel·les del seu voltant, la sala
capitular, el refetor, el claustre petit
(dit de recordationis) i diverses capelles, així com
algunes dependències del servei.
Posteriorment, gràcies a
la protecció reial i al prestigi de la cartoixa, el conjunt
va ser ampliat i se'n va duplicar la capacitat, amb un
nou claustre gòtic (1333) i 12 cel·les més. Una
ampliació que va cloure el 1403 amb la construcció d'un
últim claustre d'estil gòtic florit.
Els segles XVI, XVII i
XVIII van aportar un aire classicista i barroc a la cartoixa
per les reformes que s'hi van dur a terme.
...
El cenobi va ser
abandonat amb la desamortització de Mendizábal, el 1835 |
