Campdevànol - SANT CRISTÒFOL "la VELLa". Veure fitxa número: 475

La primitiva parròquia de sant Cristòfol, esmentada en algun lloc "la vella", es trobava a notable distància de la població actual, vers el mas Corones, en una serra a la dreta de l'actual carretera que porta a Gombrèn i a la Pobla de Lillet pel coll de Merolla; l'església era un notable edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis, amb una volta més tardana que havia reemplaçat una antiga coberta d'encavallades de fusta, que tenia restes d'una decoració pictòrica romànica molt primitiva. Fou enderrocada el 1936, quan ja no tenia culte. Durant els anys vuitanta es netejaren les restes -molt malmeses i escasses- i actualment és possible apreciar-ne la seva planta.

Campdevànol - SANT quintí de puigrodon. Veure fitxa número: 1269

L'estat del patrimoni propietat de l'Església és un motiu de preocupació en molts dels municipis de la comarca. En el cas de Campdevànol es pateix molt pel futur de l'ermita de Sant Quintí de Puigrodon, una església romànica del segle XII que amenaça ruïna.

Sant Quintí de Puigrodon és una de les antigues parròquies del municipi, situada entre la serra de Sant Marc –al límit amb el terme de les Llosses- i el riu Merdàs, a 1.122 metres d'altitud. Va ser una donació del comte Bernat II de Besalú al Monestir de Ripoll el 1096. L'església es va construir el segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part més externa de l'església va ser construïda entre els segles XVII i XVIII.

CampRODON - SANT LLORENÇ DE ROCABRUNA. Veure fitxa número: 1880

A l’interior del recinte murat de l’antic castell de Rocabruna es poden veure encara les ruïnes de la seva petita capella, dedicada a sant Llorenç. Bastida en un moment desconegut durant l’edat mitjana, actualment només resten alguns fragments dels set murs romànics.

Es distingeix amb claredat la forma originària, que era composta d’una sola nau amb capçalera rectangular i la porta orientada a ponent.

GOMBRÈN - SANT MARTÍ DE PUIGBÒ. Veure fitxa número: 1295

És una església de planta rectangular amb dues capelles laterals a la zona del presbiteri i queden restes del cor a la part oposada de la nau.

La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab.

A l’interior aquesta teulada està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons.

Les parets conserven restes de pintures, molt degradada, d’època neoclàssica.
La porta s’obre al sud i dóna sobre el cementiri i a una eixida tancada per un mur que la separa dels camps. Les heures han esfondrat la coberta i de retruc la falsa volta de canó.

LES LLOSSES - SANT LLORENÇ DE CORRUBÍ. Veure fitxa número: 1718

Situada al mig d'un prat, sobre una petita elevació, s'aixeca una església de nau única, amb presbiteri i la porta coberta a ponent. En l'actualitat, la volta, així com el mur sud, es troben totalment enrunats.

En el cantó sud degué existir la rectoria i la porta primitiva, avui dia aquest edifici és desaparegut. Té un campanar d'espadanya al costat de ponent.

Corrubí ho trobem esmentat des de temps pretèrits amb els noms de Quero Rubio i Querrubí. L'església és esmentada al 905 com a sufragània de Sant Jaume de Frontanyà.

Al s. XVII, donat la repoblació de la comarca i la prosperitat existent, l'edifici és modificat substituint l'absis per un presbiteri rectangular. En els murs del cementiri hom pot veure la cobertura d'aquest absis. També és canvià la porta des del seu lloc originari (façana sud), cap el lloc actual (façana de ponent). ...

OGASSA - SANTa maria de VIDABONA. Veure fitxa número: 1539

L’antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona es troba al SW de Saltor, en un serrat a 1 270 m d’altitud.

Coneguda des del 1044, pertanyia, com Saltor, al monestir de Ripoll. Fou sufragània de Saltor des del 1592, i al segle XVII adquirí el caràcter de santuari marià.

L’antiga imatge, ara al Museu Episcopal de Vic, era advocada per alliberar els captius, i per això l’església conservava cadenes d’antics presoners com a ex-vots.

L’edifici romànic, del segle XII, era unit a una petita casa de guardes o masovers, però s’esfondrà, mancada de volta i coberta de vegetació.

RIPOLl - SANT BARTOMEU. Veure fitxa número: 1573

De l’església de Sant Bartomeu resten els murs i les arrencades de les voltes, a més de l’absis (part) i les dues absidioles. L’església presenta una primera fase constructiva que es creu anterior al segle XI i un seguit de modificacions i ampliacions que en van comportar l’ampliació al final del segle XII.

RIPOLl - SANTa maria del catllar. Veure fitxa número: 1064

L'antiga parròquia i després santuari de Santa Maria del Catllar corona un cim de 1 104 m d'altitud, al SW de la vila de Ripoll. A l'indret d'un antic castell, propietat inicial dels comtes de Cerdanya, s'erigí un gran temple romànic que fou consagrat pel bisbe i abat Oliba el primer de gener de 1040, en honor de santa Maria.

El terratrèmol del 1428 li féu caure la volta, i al segle XVII, quan l'església es transformà en santuari, es construí un ample cambril a l'indret de l'antic absis, i prop seu es bastí la casa o hostaleria dels ermitans. Depenia del monestir de Ripoll, i restà abandonat en ocasió de la destrucció d'aquest; resten els murs de l'església i l'arrencada d'una volta de canó.

Era un edifici d'una sola nau feta amb carreus grossos i ben tallats. Es troba en estat ruïnós, de total abandó, envoltat d'antenes i amb un repetidor de televisió a prop. L'edifici és datat al final del segle XI o principi del XII.

RIPOLl - SANTa maria de lES cOrTS (O DEL PUIG DE FRANÇA). Veure fitxa número: 1809

SANT JOAN DE LES ABADESSES - SANT MIQUEL DE LA INFERMERIA. Veure fitxa número: 1247

D'estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l'Abadia.

Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.

Actualment tan sols se'n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.