BIOSCA  - SANT ANDREU DE MONTCONILL. Veure fitxa número: 1832

Església orientada a l'est, feta a base de pedres treballades i disposades en filades.

Té una nau i un absis semicircular. La volta és totalment esfondrada, així com part dels murs. Presenta al parament forats de la bastida que travessen tot el mur de l'absis a l'arrencada de la volta, disposats en filada. Prop del frontis, a banda i banda, hi ha dues arcades de mig punt adovellades: la del mur nord està en un cos sobresortint del mur de la nau i té una finestra; el del sud està en ruïnes i sols se'n veu l'arrencada.

(...)

BIOSCA  - SANTA MARIA DE BIOSCA. Veure fitxa número: 1640

Vora del castell hi ha les restes de l'antiga capella del castell, que era dedicada a Santa Maria, romànica.

L'absis semicircular, amb arcuacions llombardes i  bell aparellat, que fou sobrealçat. Conserva la volta primitiva, probablement del segle XII.

S'afegiren unes capelles gòtiques a migdia.Posteriorment fou dedicada a Sant Abdó i Sant Senén.

GUISSONA  - SANT ROMÀ DE GUISSONA. Veure fitxa número: 1487

La capella de Sant Romà Màrtir, també anomenada de Rubiol.

L'advocació a Sant Romà és molt antiga. El poble el venerava com a curador dels muts o dels infants amb problemes en la parla.

Existeixen molt poques dades d'aquesta ermita. Hi ha constància què l'any 1147 un sacerdot fa donació de l'ermita a un tal Arnald, prior de la Col·legiata de Guissona.

Actualment està totalment abandonada. Malgrat el seu mal estat de conservació, encara conserva elements d'època romànica.

MASSOTERES  - SANT SIMEÓ. Veure fitxa número: 814

Hi ha les restes de l’església de Sant Simeó situada al recinte del cementiri vell, del segle XI, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes en grups de dues o tres entre lesenes; al centre del semicilindre absidal hi ha una finestra
d’arc de mig punt i de doble esqueixada.

RIBERA D'ONDARA  - SANT JAUME DE TIMOR. Veure fitxa número: 655

De l'antiga parròquia de Sant Jaume de Timor, únicament en queden ruïnes, dins l’espai del que fou cementeri , l’estructura d’un parell de nínxols ens parla d’un abandó no gaire llunya. Que la causa ultima de tanta i tanta desolació ha estat l’espoli de les pedres, em sembla tant evident que posaria la ma al foc, sense cap mena de por. L’església és esmentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII. Al segle XIV l'església es convertí en sufragània de Sant Antolí.

SANT RAMON  - SANT JAUME DE LA MANRESANA. Veure fitxa número: 648

L'antic poble del municipi de Sant Ramon de Portell (Segarra), situat a l'W del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l'antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresan