clariana de cardener - SANT martí de joval. Veure fitxa número: 1846

Aquesta església era situada dins l'antic terme del castell de Joval. El terme de Joval s'esmenta en un document de l'any 977, però no es menciona cap església. A finals del segle X, o principis del XI, aquesta església es menciona com a depenent de l'església de Solsona però la separació amb aquesta es produí aviat perquè l'any 1071 Arnau Mir de Tost, al seu testament, reconeix que tenia la parròquia de Joval. Les funcions parroquials les ha mantingut fins a l'actualitat però en un edifici més nou.

Antiga església d'una nau de la qual només en resta l'absis. La coberta de la part conservada és a dos vessants i la planta és lleugerament trapezoïdal. Hi ha dues obertures d'una sola esqueixada. L'absis és tancat per un mur i una porta d'arc de mig punt adovellada, a l'indret on hi havia l'arc triomfal. De la resta de l'edifici només queden uns petits rastres.

LLADURS - SANT Pau de terrassoLA. Veure fitxa número: 2038

La primera menció de Terrassola és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Figura també en les confrontacions d’una venda feta el 1052. A partir de l’any 1151 consta per diversos documents que l’església de Terrassola pertanyia a Santa Maria de Solsona.

A començaments del segle XX les cases veïnes havien quedat deshabitades i el conjunt parroquial restava isolat, així que el 1909 aquesta parròquia s’uneix a la de Timoneda, malgrat la protesta d’alguns feligresos.

(...)

LLADURS - SANT PERE de CAPDEVILA. Veure fitxa número: 1909

Es tracta d’un edifici d’una nau de planta rectangular, de dimensions molt reduïdes (3,80 × 5,50 m), amb un absis semicircular orientat a llevant i obert directament a la nau.

És bastit damunt la roca, i l’aparell constructiu el formen pedres desbastades posades en filada, seguint les formes característiques del segle XI, o de moltes esglésies rurals del principi del segle XII.

A l’absis, lleugerament descentrada a tramuntana, hi ha una finestra de doble esqueixada, coronada per un arc de mig punt, obert en un bloc de pedra tosca ja força malmès.

La porta, de mig punt i adovellada, és al costat de ponent. La coberta, que era de dos vessants, és esfondrada, llevat de la part cònica corresponent a l’absis, en la qual hi ha lloses.   ...

LLADURS - SANT SALVADOR DE PUIG-SEC. Veure fitxa número: 1956

Propera a la casaPuig-sec, pertany al terme parroquial de Lladurs.

Actualment en ruïnes, es tracta d’un edifici d’una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant.

La coberta de la nau és esfondrada.

L’absis presenta grans carreus ben escairats i polits, disposats en fileres.

L’edifici podria ser del segle XII, amb reformes posteriors.

No hi ha referències domuentals medievals, i se sap que a mitjan s del segle XIX era oberta al culte públic.

pedra i la coma, la - SANT andreu del pujol del racó. Veure fitxa número: 1883

Església romànica d'una sola nau amb absis quadrat cobert amb volta de canó i més estret que la nau de l'església, també coberta amb volta de canó i en part enfonsada. Un senzill arc triomfal separa la nau de l' absis, orientat a llevant.

El parament és de pedres escairades i col·locades en fileres, més senzill en tot l'edifici que el de la volta. Al mur de tramuntana, hi han dos arcosolis adovellats amb arc de mig punt i a l' absis, hi ha un petit nínxol per a col·locar l' imatge del sant patró.

La porta d'entrada es troba al mur de migdia i és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de doble esqueixada estan també al mur de migdia, justament a l' absis i a ponent.

pinell de solsonèS - SANT joan de madrona. Veure fitxa número: 1868

Església de nau rectangular capçada per un petit absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó reforçada per un arc toral apuntat.

Actualment la volta de l'absis i la de la nau fins a l'arc toral està esfondrat.

Una cornisa de pedra ressegueix tota la nau. Al centre de l'absis hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat. Al frontis la porta és allindada i té inscrita la data "1759".

OLIUS - SANT MIQUEL DE CASTELLVELL. Veure fitxa número: 1807

Església en ruïnes, malgrat això, queden vestigis per donar-nos una idea del tipus de construcció i de la forma de l'església. Era una església de tres absis rodons i d'una nau.

Mides del braç longitudinal: 6,30 X 18 m.; mides del braç transversal: 3,60 X 8,30 m.

La nau de volta desapareguda. Està orientada a l'est. Tipus de construcció: resta només la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud. Els tres absis són bastits damunt d'una plataforma semicircular que els comprèn tots tres.  ...